La renúncia hereditària és una figura que, tot i que pot semblar senzilla en la seva concepció, comporta complexes implicacions fiscals que no sempre són evidents per als professionals del dret. En la nostra pràctica diària, ens trobem amb nombrosos casos en què la renúncia a una herència es converteix en un veritable maldecap, especialment quan s'avaluen els seus efectes en l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD), la plusvàlua municipal i l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). En aquest article, desentranyarem aquests aspectes fiscals, aportant llum sobre els matisos que poden marcar la diferència en l'assessorament professional.
Renúncia pura vs. renúncia traslativa
La distinció entre renúncia pura i renúncia traslativa és crucial en matèria fiscal. La renúncia pura, segons l'article 988 del Codi Civil, és aquella en què el cridat a heretar rebutja absolutament l'herència sense designar beneficiari, mentre que la traslativa implica que el renunciant cedeix la seva posició a un tercer. Des del punt de vista de l'ISD, la renúncia pura no genera tributació alguna per al renunciant, ja que es considera que mai ha adquirit l'herència.
Per contra, en la renúncia traslativa es considera que el renunciant ha acceptat tàcitament l'herència per després transmetre-la, la qual cosa sí origina una obligació tributària. La Direcció General de Tributs (DGT) ha estat clara en aquest aspecte, com es reflecteix en la Consulta V2034-2025, establint que el renunciant ha de tributar per l'ISD i el beneficiari pel mateix impost, al considerar-se una doble transmissió.
Plusvàlua municipal i les seves implicacions
La plusvàlua municipal, o Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), és un altre aspecte que no es pot passar per alt en analitzar les renúncies hereditàries. En el cas d'una renúncia pura, la plusvàlua no es devenga, ja que no hi ha transmissió del bé. No obstant això, en una renúncia traslativa, es considera que existeix una doble transmissió, la qual cosa implica l'obligació de liquidar la plusvàlua tant per part del renunciant com del beneficiari final.
És important tenir present la jurisprudència del Tribunal Suprem, com la sentència de 2021 (STS 991/2021), que ha matisat el càlcul d'aquest impost, especialment en casos de nul·la o negativa revalorització del valor del sòl. Els professionals han d'estar atents a aquestes resolucions per optimitzar la càrrega fiscal dels seus clients.
Impacte en l'IRPF del renunciant i el beneficiari
En termes d'IRPF, les implicacions de la renúncia hereditària depenen del tipus de renúncia. En la renúncia pura, el renunciant no ha de declarar ingrés algun, ja que no adquireix l'herència. No obstant això, en la renúncia traslativa, Hisenda pot interpretar que s'ha produït una guany patrimonial subjecta a l'IRPF, la qual cosa afegeix una capa addicional de complexitat fiscal.
Per al beneficiari en una renúncia traslativa, el tractament fiscal també pot ser problemàtic. La consulta V2205-2025 de la DGT ha subratllat que el beneficiari ha d'integrar en el seu IRPF la guany patrimonial corresponent si es considera que adquireix un bé per donació. Aquest enfocament pot portar a situacions de doble imposició que han de ser gestionades amb cura.
Doctrina de Hisenda i controvèrsies pràctiques
La doctrina administrativa de Hisenda ha evolucionat en els darrers anys, reflectint una creixent sofisticació en la interpretació de les renúncies hereditàries. No obstant això, persisteixen controvèrsies significatives. Per exemple, la distinció entre renúncia pura i traslativa no sempre és evident en la pràctica, la qual cosa porta a freqüents disputes amb l'administració tributària.
Els professionals del dret han d'estar preparats per afrontar aquestes disputes, especialment quan l'administració fiscal intenta aplicar criteris que poden ser discutibles des d'un punt de vista legal. La recent resolució del TEAC de 2026 ha reafirmat la necessitat que els arguments estiguin ben fonamentats, tant en dret com en la interpretació de la voluntat del renunciant.
- Assegureu-vos de documentar clarament la intenció del renunciant.
- Reviseu les consultes vinculants recents de la DGT.
- Considereu la jurisprudència rellevant per fonamentar la vostra posició.
Conclusió: la importància d'una gestió eficient
La renúncia hereditària, malgrat la seva aparent simplicitat, és un camp minat de complexitats fiscals. Els professionals del dret han d'estar atents als detalls i matisos que poden influir en la càrrega impositiva dels seus clients. Eines com LexPartis faciliten una gestió rigorosa i eficient d'aquests processos, permetent als professionals enfocar els seus esforços en assessorar estratègicament els seus clients.