En un món cada vegada més globalitzat, les herències transfrontereres s'han convertit en un àmbit de creixent complexitat. En la nostra pràctica diària, sovint ens enfrontem a qüestions com la determinació de la llei aplicable i la competència judicial en successions que abasten múltiples jurisdiccions. El Reglament UE 650/2012, que va entrar en vigor el 2015, ha estat un fita en aquest sentit, proporcionant un marc unificat per abordar aquestes qüestions en el context de la Unió Europea. No obstant això, la seva aplicació pràctica a Espanya planteja desafiaments que mereixen un anàlisi detingut.
Determinació de la llei aplicable
El Reglament UE 650/2012 estableix que la llei aplicable a la successió és la del país en què el causant tenia la seva residència habitual en el moment del seu decés (article 21). Aquesta norma presenta un avantatge significatiu al proporcionar una solució predictiva i estable per a la majoria dels casos. No obstant això, definir 'residència habitual' pot ser problemàtic en situacions on el causant ha viscut en múltiples països en els anys previs a la seva mort. La jurisprudència del TJUE ha enfatitzat la necessitat de considerar el 'centre d'interessos vitals' del causant com a criteri complementari.
La figura de la professio iuris permet al testador escollir la llei de la seva nacionalitat com la aplicable a la seva successió. Aquesta opció, regulada en l'article 22 del Reglament, ofereix flexibilitat, però requereix una clara manifestació de voluntat que sovint ha de ser explícita en el testament. En la nostra experiència, és essencial que els notaris i assessors legals documentin adequadament aquesta elecció per evitar litigis posteriors.
Competència judicial en herències transfrontereres
La competència judicial en matèria successòria s'atribueix als tribunals de l'Estat membre on el causant tenia la seva residència habitual en el moment del seu decés, segons l'article 4 del Reglament. Aquesta regla general es complementa amb l'article 5, que permet l'elecció de fòrum, reforçant l'autonomia de la voluntat del testador. No obstant això, aquesta elecció ha de ser clara i pot limitar-se a qüestions específiques del cas.
Un problema pràctic recurrent emergeix quan les herències impliquen propietats situades en tercers països, no membres del Reglament. En aquests casos, la coordinació entre jurisdiccions pot ser complicada. La recent jurisprudència del Tribunal Suprem (STS 2024/2025) ha subratllat la necessitat de considerar els principis de dret internacional privat de cada jurisdicció afectada per a una resolució efectiva.
Reconeixement d'actes successoris estrangers
El Reglament UE 650/2012 facilita el reconeixement i l'execució de resolucions judicials i documents públics en matèria successòria emesos en altres Estats membres. No obstant això, quan treballem amb documents d'herències provinents de fora de la UE, s'apliquen els principis generals del reconeixement d'actes estrangers, que sovint requereixen procediments addicionals de legalització o apostilla.
L'adaptació dels efectes dels actes successoris estrangers a la realitat jurídica espanyola és un altre repte. L'article 31 del Reglament permet aquesta adaptació, però en la pràctica pot ser problemàtic, especialment en casos on els conceptes jurídics difereixen significativament entre les jurisdiccions implicades.
- Verificar la residència habitual del causant per determinar la llei aplicable.
- Considerar la professio iuris amb una redacció clara en el testament.
- Avaluar la possibilitat d'elecció de fòrum per resoldre disputes.
Problemes pràctics amb herències en tercers països
Quan l'herència inclou béns en països fora de la UE, els advocats hem d'afrontar reptes addicionals. Les diferències en les normatives successòries poden generar situacions de conflicte de lleis que requereixen una estratègia ben definida. La coordinació amb experts en la jurisdicció estrangera és, sovint, indispensable.
A més, la manca d'un instrument equivalent al Reglament 650/2012 en tercers països complica el reconeixement de resolucions i documents. Això demanda un enfocament personalitzat en cada cas, tenint en compte les particularitats de les lleis locals i els tractats internacionals aplicables, si n'hi ha.
En conclusió, la gestió d'herències internacionals sota el marc del Reglament UE 650/2012 continua sent un àmbit complex que exigeix un coneixement profund i actualitzat. Eines com LexPartis poden facilitar aquest procés, permetent als professionals del dret gestionar successions transfrontereres amb major rigor i eficiència, assegurant així la correcta aplicació de la normativa i la protecció dels interessos dels nostres clients.