En els darrers anys, la irrupció de les criptomonedes i els NFTs ha transformat radicalment el panorama patrimonial, plantejant nous reptes en l'àmbit del dret successori. Aquests actius digitals, que poden representar un valor significatiu en la massa hereditària, requereixen un tractament específic en les successions. En la nostra pràctica diària, ens trobem amb la creixent necessitat d'integrar aquests nous béns dins dels inventaris hereditari, assegurant la seva correcta valoració i compliment de les obligacions fiscals. Aquest article aborda com gestionar aquests actius en el context d'una herència a Espanya, prestando especial atenció als aspectes pràctics i normatius.
Localització i inventari d'actius digitals
El primer repte que trobem al gestionar una herència que inclou criptomonedes o NFTs és la seva localització i correcta inclusió en l'inventari. A diferència dels actius tradicionals, aquests béns no es troben en entitats financeres convencionals, sinó que estan associats a claus privades que sovint només el difunt coneixia. Això planteja un risc significatiu de pèrdua irreversible si no es disposa d'un pla d'accés adequat.
Per abordar aquesta qüestió, és crucial identificar qualsevol indici de l'existència de carteres digitals, com mencions en documents personals, aplicacions de gestió de criptoactius en dispositius electrònics o fins i tot registres de transaccions en correus electrònics. Un cop localitzats, la transferència de claus privades s'ha de realitzar amb extrem compte per evitar qualsevol pèrdua d'accés. Recomanem la col·laboració amb experts en seguretat informàtica per garantir la protecció d'aquests dades crítiques.
Valoració de criptomonedes i NFTs a efectes de l'ISD
Un cop localitzats, el següent pas és la valoració d'aquests actius en el context de l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD). La normativa vigent exigeix que els béns es valorin a preu de mercat en la data del decés, una tasca que, en el cas de les criptomonedes, pot ser complexa a causa de la seva alta volatilitat.
Per determinar el valor de mercat, generalment s'utilitzen les cotitzacions de tancament de les principals plataformes d'intercanvi en la data rellevant. No obstant això, aquesta pràctica pot ser objecte de controvèrsia, com s'ha observat en recents resolucions del TEAC (2025), que enfatitzen la necessitat d'una valoració detallada i documentada per evitar futures impugnacions per part de l'Administració Tributària. Pel que fa als NFTs, la seva valoració pot ser encara més controvertida, depenent en gran mesura de les característiques úniques de cada token i de la demanda del mercat en aquell moment.
Obligacions de declaració i fiscalitat davant l'AEAT
El tractament fiscal de les criptomonedes i NFTs en l'àmbit successori no es limita a la seva valoració. Existeixen obligacions específiques de declaració davant l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT), que s'han de complir rigorosament per evitar sancions. En particular, és essencial declarar aquests actius en el model 720 si el seu valor excedeix els llindars establerts per béns a l'estranger.
La normativa fiscal espanyola, reforçada per les reformes de 2026, estableix que la no declaració o declaració incorrecta d'aquests actius pot resultar en sancions severes. La doctrina recent de la DGT ha subratllat la importància de la transparència en la declaració de criptomonedes, destacant el deure de diligència dels hereus i executors en la gestió d'aquests béns. Per tant, és recomanable realitzar un anàlisi exhaustiu de la situació fiscal de l'herència per determinar les obligacions exactes.
Riscos de pèrdua i controvèrsies freqüents
Malgrat els avenços en la regulació, els actius digitals continuen presentant riscos significatius de pèrdua, especialment quan les parts interessades manquen de coneixements tècnics per gestionar-los. A més, les controvèrsies al voltant de la titularitat i la transferència d'aquests béns no són infreqüents, ja que les característiques intrínseques de les criptomonedes i NFTs poden generar disputes particulars.
En la nostra experiència, les disputes més comunes sorgeixen de la falta de claredat en la documentació de les claus privades o l'absència d'un testament que contempli aquests actius específicament. La jurisprudència recent, com la Sentència del Tribunal Suprem de 2025, ha començat a establir precedents sobre la validesa de testaments digitals i la importància d'incloure instruccions clares sobre l'accés a carteres digitals. Aquesta evolució jurisprudencial destaca la necessitat d'assessorar els clients sobre la planificació anticipada dels seus actius digitals.
- Identificar totes les possibles carteres digitals del difunt.
- Documentar exhaustivament la valoració a preu de mercat en la data de defunció.
- Incloure instruccions detallades sobre la gestió de claus privades en el testament.
En conclusió, la gestió de criptomonedes i NFTs en l'àmbit successori requereix un enfocament meticulós i actualitzat, tant des del punt de vista normatiu com pràctic. Eines com LexPartis faciliten als professionals del dret la tasca d'integrar aquests actius en el procés de gestió d'herències, assegurant un tractament rigorós i eficient que minimitzi riscos i controvèrsies.