En els darrers anys, hem presenciat un auge imparable dels actius digitals, dominat per criptomonedes com Bitcoin i Ethereum, i els tokens no fungibles (NFTs). En la nostra pràctica diària, constatem que aquests actius s'han convertit en una part significativa dels patrimonis personals, plantejant reptes singulars en l'àmbit del dret successori. La gestió d'aquests béns digitals en una herència no només requereix coneixements tècnics, sinó també una comprensió profunda del marc normatiu i fiscal aplicable, el qual encara es troba en evolució.
Localització i inventari d'actius digitals
Un dels primers desafiaments en gestionar una herència amb criptomonedes i NFTs és la localització i inventari d'aquests actius. A diferència dels béns tradicionals, els actius digitals no estan físicament presents i, sovint, manquen de registres centralitzats. La clau per a la seva localització rau en identificar les carteres digitals o 'wallets' associades al causant, així com qualsevol rastre de transaccions que pugui haver-se realitzat a través de plataformes d'intercanvi (exchanges).
En aquest context, la transferència de claus privades es converteix en un aspecte crític. Sense accés a aquestes claus, la recuperació dels actius és pràcticament impossible, cosa que podria resultar en una pèrdua irreparable per als hereus. Per tant, és essencial que els testadors deixin instruccions clares sobre com accedir als seus actius digitals, ja sigui mitjançant testaments o documents separats, sempre considerant la seguretat i confidencialitat de la informació sensible.
Valoració a efectes de l'Impost sobre Successions i Donacions
Un cop localitzats, la valoració de les criptomonedes i NFTs a efectes de l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD) és un altre pas crucial. Segons la normativa vigent, els actius han de ser valorats al seu preu de mercat en la data de defunció del causant. No obstant això, la volatilitat inherent d'aquests actius complica aquesta tasca, ja que el valor pot fluctuar significativament en curts períodes de temps.
La Direcció General de Tributs (DGT) ha emès diverses consultes vinculants (per exemple, V0486-22), on s'estableix que la valoració ha de basar-se en el preu de cotització en el mercat més rellevant en aquella data. No obstant això, això no sempre és senzill ja que diferents plataformes poden mostrar preus diversos. A més, la consideració de les taxes de transacció i la liquiditat dels actius ha de formar part de l'anàlisi per proporcionar una valoració justa i precisa.
Obligacions fiscals i declaració davant l'AEAT
Les criptomonedes i NFTs, igual que altres actius, han de ser declarats davant l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) com a part del patrimoni del difunt. La normativa actual exigeix que els hereus presentin el model 650 de declaració de l'ISD, incloent aquests actius digitals en l'inventari de béns, la qual cosa pot resultar complexa a causa de la seva naturalesa digital i la manca de documentació física.
A més, és important destacar que la manca de declaració o una declaració incorrecta pot comportar sancions significatives. En la pràctica, hem vist com aquests errors sorgeixen comunament a causa del desconeixement o d'una valoració inadequada dels actius, la qual cosa subratlla la importància de comptar amb assessorament especialitzat en aquesta matèria.
Riscos de pèrdua i litigiositat
La naturalesa digital i descentralitzada de les criptomonedes i NFTs comporta un risc inherent de pèrdua, especialment quan les claus privades es perden o no es transfereixen adequadament. En la nostra experiència, això ha generat un augment en la litigiositat, amb disputes entre hereus sobre l'existència, titularitat i accés a aquests actius.
Els tribunals espanyols encara estan en procés de desenvolupar una jurisprudència consolidada al voltant d'aquests temes. No obstant això, algunes resolucions han començat a abordar la qüestió, com el recent fall del Tribunal Suprem (STS 12/2025), que va tractar sobre la validesa d'un testament que incloïa instruccions per accedir a criptomonedes mitjançant una 'carta de voluntats digitals'. Aquest tipus de decisions són indicatives del camí que la jurisprudència podria seguir en el futur.
- El testador ha d'incloure instruccions clares sobre l'accés als seus actius digitals.
- Els hereus han de presentar el model 650 incloent criptomonedes i NFTs.
- És essencial realitzar una valoració precisa i documentada dels actius en la data de defunció.
En conclusió, la gestió de criptomonedes i NFTs en l'àmbit successori planteja desafiaments únics que requereixen un enfocament especialitzat. La correcta localització, valoració i declaració d'aquests actius són essencials per evitar riscos fiscals i legals. Eines com LexPartis poden facilitar als professionals del dret la gestió rigorosa i eficient d'aquests complexos processos hereditàries.