En l'àmbit del dret successori espanyol, la figura del contador-partidor datiu ha adquirit una rellevància especial després de la reforma introduïda per la Llei 15/2015. Aquesta figura és crucial quan el testador no ha designat un contador-partidor en el seu testament o quan els hereus no s'acorden sobre la partició de l'herència. Per als professionals del dret, és fonamental comprendre no només els supòsits que justifiquen el seu nomenament, sinó també les competències que li atorga la legislació vigent i les dinàmiques que poden sorgir en el seu exercici.
Nomenament del contador-partidor datiu
El contador-partidor datiu pot ser nomenat en dues situacions principals: quan el testador no ha designat un contador-partidor en el seu testament, o quan hi ha un desacord entre els hereus que impedeix la partició de l'herència. Segons l'article 1057 del Codi Civil, en absència de designació testamentària o acord, els hereus poden sol·licitar al notari el nomenament d'un contador-partidor datiu.
Aquest nomenament notarial és una novetat significativa, ja que atorga al notari la competència per resoldre situacions de bloqueig en la partició de l'herència, agilitzant així el procés successori. No obstant això, és important que els hereus representin almenys el 50% del haver hereditari per sol·licitar aquest procediment. En la pràctica, aquesta figura facilita el desbloqueig de situacions complexes, especialment en herències amb múltiples hereus o amb béns subjectes a règim foral.