En l'àmbit del dret successori espanyol, la figura del contador-partidor datiu ha adquirit una rellevància especial després de la reforma introduïda per la Llei 15/2015. Aquesta figura és crucial quan el testador no ha designat un contador-partidor en el seu testament o quan els hereus no s'acorden sobre la partició de l'herència. Per als professionals del dret, és fonamental comprendre no només els supòsits que justifiquen el seu nomenament, sinó també les competències que li atorga la legislació vigent i les dinàmiques que poden sorgir en el seu exercici.
Nomenament del contador-partidor datiu
El contador-partidor datiu pot ser nomenat en dues situacions principals: quan el testador no ha designat un contador-partidor en el seu testament, o quan hi ha un desacord entre els hereus que impedeix la partició de l'herència. Segons l'article 1057 del Codi Civil, en absència de designació testamentària o acord, els hereus poden sol·licitar al notari el nomenament d'un contador-partidor datiu.
Aquest nomenament notarial és una novetat significativa, ja que atorga al notari la competència per resoldre situacions de bloqueig en la partició de l'herència, agilitzant així el procés successori. No obstant això, és important que els hereus representin almenys el 50% del haver hereditari per sol·licitar aquest procediment. En la pràctica, aquesta figura facilita el desbloqueig de situacions complexes, especialment en herències amb múltiples hereus o amb béns subjectes a règim foral.
Competències del contador-partidor datiu
El contador-partidor datiu té la facultat de realitzar la partició de l'herència de manera similar al contador-partidor testamentari, però amb certes particularitats. La seva actuació ha de respectar la voluntat del testador, si aquesta va ser expressada en el testament, i ha de seguir les directrius generals del Codi Civil, en particular els articles 1056 a 1061.
Una de les competències més rellevants del contador-partidor datiu és la seva capacitat per valorar i adjudicar els béns hereditàries de manera imparcial. El seu objectiu és aconseguir un repartiment equitatiu que eviti futurs litigis entre els hereus. No obstant això, és fonamental que les decisions adoptades comptin amb l'aprovació de la majoria dels hereus, cosa que pot incloure un procés de mediació per resoldre discrepàncies.
Diferències amb el contador-partidor testamentari
La principal diferència entre el contador-partidor datiu i el testamentari rau en el seu origen de nomenament. Mentre que el testamentari és designat pel testador en el seu testament, el datiu és nomenat per un notari a sol·licitud dels hereus quan no hi ha designació prèvia. Aquesta diferència d'origen influeix en els seus respectius poders i en la dinàmica de la seva actuació.
El contador-partidor testamentari sol tenir un mandat més clar del testador, cosa que li dóna una guia més definida per procedir amb la partició. En canvi, el contador-partidor datiu ha de equilibrar els interessos dels hereus i buscar un consens, sempre dins del marc legal. Aquesta situació pot generar més desafiaments pràctics, especialment en herències complexes.
Aspectes pràctics i litigiosos freqüents
En la nostra pràctica diària, hem observat que un dels majors reptes en l'exercici del contador-partidor datiu és la gestió de conflictes entre hereus. La falta d'un acord inicial pot derivar en litigis prolongats, cosa que fa essencial que el contador-partidor actuï amb una comunicació clara i transparent.
És comú que sorgeixin disputes sobre la valoració dels béns o la interpretació de les clàusules testamentàries. La jurisprudència, com la Sentència del Tribunal Suprem de 2024, ha enfatitzat la importància de l'equitat en la distribució, subratllant que el contador-partidor ha de actuar com una figura neutral i justa, tractant de minimitzar els conflictes mitjançant solucions objectives i fonamentades.
Procediment i aprovació de la partició
El procediment perquè un contador-partidor datiu dugui a terme la seva labor implica diverses etapes clau. Un cop designat, ha d'elaborar un projecte de partició que reflecteixi la situació patrimonial de l'herència, incloent la descripció i valoració dels béns, així com la proposta d'adjudicació.
- Elaboració de l'inventari de béns.
- Valoració objectiva dels actius hereditàries.
- Adjudicació de béns als hereus.
Aquest projecte ha de ser aprovat per la majoria dels hereus. En cas de desacord, els hereus disconformes poden impugnar la partició davant el jutjat competent. Aquest mecanisme d'impugnació, encara que és una via de recurs, pot endarrerir considerablement el procés successori, per la qual cosa és recomanable fomentar l'acord des de l'inici.
En conclusió, el paper del contador-partidor datiu és essencial per garantir una partició justa i eficient de l'herència quan no hi ha designació testamentària o els hereus no aconsegueixen un acord. Eines com LexPartis poden optimitzar la gestió d'aquests processos, proporcionant als professionals del dret una plataforma robusta i eficaç per dur a terme les seves tasques amb el màxim rigor.