L'Impost sobre Successions i Donacions (ISD) és un tribut que ha generat una significativa atenció tant en l'àmbit acadèmic com en la pràctica professional. Amb la seva base en la Llei 29/1987, la seva aplicació varia considerablement entre les comunitats autònomes, cosa que afegeix una capa de complexitat a l'assessorament jurídic. En la nostra pràctica diària, trobem que els professionals del dret successori han d'estar atents no només a la normativa estatal, sinó també a les particularitats autonòmiques i a les interpretacions jurisprudencials que poden influir en la planificació i gestió de les successions.
El fet imposable en l'ISD
El fet imposable de l'ISD es defineix en l'article 3 de la Llei 29/1987, centrant-se en l'adquisició de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori. En aquest context, la noció d' 'adquisició' s'interpreta de manera àmplia, abastant no només les transmissions patrimonials pròpiament dites, sinó també aquelles situacions on la disponibilitat jurídica es materialitza sense desplaçament físic de béns.
Un aspecte crucial és la distinció entre adquisicions inter vivos i mortis causa, ja que el tractament fiscal difereix notablement. En les adquisicions mortis causa, el fet imposable es produeix en el moment del traspàs del causant, cosa que genera obligacions tributàries que han de ser gestionades amb precisió per evitar sancions.