La digitalització ha transformat la manera en què gestionem els nostres actius, i el dret successori no és aliè a aquesta evolució. En la nostra pràctica diària, cada cop més trobem casos en què els actius digitals, des de comptes de xarxes socials fins a criptomonedes, han de ser considerats en la distribució hereditària. No obstant això, la manca de regulació específica en el marc legal espanyol planteja desafiaments significatius per als professionals del dret. En aquest article, analitzarem el tractament d'aquests actius digitals, explorant les llacunes legals existents i les pràctiques notarials que han començat a emergir en resposta.
El buit legal en l'herència d'actius digitals
Malgrat la creixent importància dels actius digitals, el Codi Civil espanyol no ofereix un marc clar per a la seva inclusió en les herències. La normativa actual no contempla específicament com s'han de tractar comptes de correu electrònic, perfils en xarxes socials o subscripcions digitals després del decés del seu titular. Aquesta mancança genera incertesa tant per als hereus com per als professionals encarregats de gestionar el procés successori.
Les criptomonedes, per la seva banda, plantegen reptes addicionals a causa de la seva naturalesa descentralitzada i anònima. Sense una regulació específica, els hereus poden enfrontar-se a la impossibilitat d'accedir a aquests actius si no disposen de les claus privades necessàries. La jurisprudència, fins a la data, s'ha mostrat reticent a omplir aquest buit, deixant a la doctrina el debat sobre la millor manera d'integrar aquests actius en el patrimoni hereditari.
Comptes online i xarxes socials: més enllà de l'accés
Els comptes online i perfils en xarxes socials són aspectes de la identitat digital que sovint requereixen un tractament delicat en l'àmbit successori. En la pràctica, hem vist com els proveïdors de serveis digitals tenen polítiques dispars sobre l'accés post mortem, la qual cosa complica la gestió unificada d'aquests actius. Mentre que alguns permeten la transferència o tancament de comptes sota certes condicions, altres manquen de procediments clars per a hereus.
La manca de coordinació entre les plataformes digitals i el marc legal espanyol deixa una àrea gris que els notaris i advocats han de navegar amb precaució. La pràctica notarial emergent suggereix incloure instruccions específiques en testaments sobre el tractament d'aquests actius, encara que l'efectivitat de dites disposicions depèn de la voluntat de cooperació de les plataformes.
Criptomonedes i NFTs: desafiaments i oportunitats
Les criptomonedes i els tokens no fungibles (NFTs) representen nous tipus d'actius digitals que requereixen una atenció especial en l'àmbit successori. La principal dificultat rau en l'accés i la transferència d'aquests actius, que depenen exclusivament de claus privades i contrasenyes, sense les quals els hereus no poden reclamar la seva propietat.
Des del punt de vista legal, la DGT ha emès consultes vinculants que, encara que no ofereixen una regulació exhaustiva, reconeixen l'existència d'aquests actius en el patrimoni del causant. No obstant això, la manca d'una normativa específica continua sent un obstacle per a la seva correcta inclusió i valoració en l'inventari hereditari, la qual cosa podria donar lloc a litigis entre hereus, especialment quan aquests actius tenen un valor significatiu.
Aspectes pràctics i litigis freqüents
En la nostra experiència, un dels aspectes més litigiosos en l'herència d'actius digitals és la identificació i valoració d'aquests béns. L'absència de registres públics per a molts d'aquests actius dificulta la seva localització, la qual cosa pot resultar en disputes entre hereus sobre l'existència i el valor dels mateixos. A més, la volatilitat del mercat de criptomonedes afegeix una capa de complexitat a l'hora de determinar el seu valor en el moment de l'herència.
Els tribunals espanyols han començat a rebre casos relacionats amb l'herència de criptomonedes, encara que les decisions fins ara no han creat un cos de jurisprudència unificat. La Sentència del Tribunal Suprem de 2024, per exemple, va abordar la qüestió de la inclusió de criptomonedes en l'inventari hereditari, destacant la necessitat de proves clares sobre la titularitat i accés a aquests actius.
- Incloure instruccions específiques sobre actius digitals en el testament.
- Mantenir un registre segur de claus i contrasenyes de criptomonedes.
- Considerar l'ús de serveis de custòdia per garantir l'accés post mortem.
En conclusió, la gestió d'actius digitals en l'àmbit successori representa un repte creixent que requereix tant d'una actualització normativa com de pràctiques innovadores per part dels professionals. Eines com LexPartis poden ser de gran ajuda per gestionar aquests processos amb més rigor i eficiència, permetent a advocats i notaris adaptar els seus serveis a les necessitats del segle XXI.