La declaració d'hereus abintestato constitueix un procediment clau en el dret successori espanyol, especialment en aquells casos on el causant mor sense haver atorgat testament. En la nostra pràctica diària, hem constatat que tant el procediment notarial com el judicial presenten singularitats que requereixen un anàlisi detallat. Aquest article pretén desentranyar els aspectes essencials del procés, des de la competència notarial establerta per la Llei 15/2015, fins als aspectes contenciosos que poden sorgir davant el Letrat de l'Administració de Justícia.
Competència notarial i normativa aplicable
La Llei 15/2015, de Jurisdicció Voluntària, atorga als notaris la competència per a la tramitació de la declaració d'hereus abintestato en aquells casos que no presentin controvèrsia. Aquesta competència exclou els parents col·laterals més enllà del quart grau, qui hauran d'acudir al procediment judicial. L'article 55 d'aquesta llei estableix que serà competent el notari del darrer domicili del causant, lloc de defunció, o on es trobi la major part del patrimoni hereditari.
El procediment notarial s'inicia a instància de part interessada i requereix l'aportació de documentació específica, com el certificat de defunció i el certificat del Registre General d'Actes de Última Voluntat. L'absència de testament ha de ser verificada notarialment, la qual cosa converteix al notari en una figura central en l'assegurament del compliment legal i procedimental.
Documentació necessària i terminis
La adequada presentació de la documentació és crucial per a la declaració d'hereus abintestato. Entre els documents imprescindibles es troben el certificat de defunció, el certificat d'Actes de Última Voluntat, i els certificats de naixement i matrimoni dels hereus presumptes. A més, és freqüent la necessitat d'aportar documents acreditatius de parentiu, la qual cosa pot incloure llibres de família o parts de naixement i matrimoni.
El termini per a la resolució de l'expedient notarial no està fixat, però en la pràctica, sol concloure en un període raonable d'un a tres mesos, depenent de la complexitat i la rapidesa en l'obtenció de la documentació requerida. L'article 56 de la Llei de Jurisdicció Voluntària estableix l'obligació de publicar edictes al tauler d'anuncis de l'ajuntament corresponent, si bé la digitalització està transformant aquestes pràctiques.
L'expedient contenciós davant el Letrat de l'Administració de Justícia
Quan sorgeix controvèrsia respecte a la qualitat d'hereu o al repartiment de l'herència, el procediment ha de canalitzar-se per la via judicial. Aquí, el Letrat de l'Administració de Justícia juga un paper determinant en la tramitació de l'expedient contenciós, segons el que disposa l'article 63 de la Llei de Jurisdicció Voluntària. Aquest procediment s'inicia mitjançant demanda, i pot incloure la pràctica de proves si així ho requereix el cas.
La jurisprudència recent del Tribunal Suprem, com la Sentència 456/2023, ha enfatitzat la importància de la prova documental i pericial en aquests expedients, subratllant que la càrrega de la prova recau en qui al·lega la condició d'hereu. Aquesta posició judicial reforça la necessitat d'un assessorament jurídic meticulós i d'una preparació exhaustiva del cas des de les seves fases inicials.
Aspectes pràctics i litigiosos freqüents
En la nostra experiència, els expedients de declaració d'hereus abintestato no estan exempts de conflictes. Un problema recurrent és l'acreditació del parentiu en casos de filiacions no reconegudes o de relacions familiars complexes. En tals situacions, la pràctica de proves addicionals, com proves d'ADN, pot ser necessària. Així mateix, l'aparició d'hereus inesperats o desconeguts pot donar lloc a impugnacions de l'expedient.
Un altre aspecte litigiós freqüent és la valoració dels béns del cabal hereditari quan hi ha desacord entre els hereus sobre la seva distribució. En aquests casos, els informes pericials sobre taxació de béns poden resultar determinants per a la resolució del conflicte, tal com ha establert la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva sentència de 2024.
- Verificar l'absència de testament mitjançant el certificat del Registre d'Actes de Última Voluntat.
- Acreditar el parentiu amb documentació adequada.
- Publicar edictes conforme a les disposicions legals vigents.
Concloent, el procediment de declaració d'hereus abintestato, ja sigui notarial o judicial, requereix d'una gestió detallada i experta per assegurar que es compleixin tots els requisits legals. Eines com LexPartis resulten inavaluables per als professionals del dret, permetent una gestió més rigorosa i eficient d'aquests processos complexos que sovint es enreden en detalls formals i documentals.