La preterició és una figura jurídica que continua generant importants debats en l'àmbit del dret successori espanyol. Es refereix a l'omissió d'hereus forçosos en el testament, un aspecte que pot tenir conseqüències significatives en la partició de l'herència. En la nostra pràctica diària, ens trobem amb casos on la preterició, ja sigui intencionada o errònia, altera la voluntat testamentària i requereix una intervenció jurídica precisa. En aquest article, analitzarem els tipus de preterició, els seus efectes i la jurisprudència recent per oferir una guia comprensiva als professionals del dret.
Tipus de preterició: intencionada i errònia
El Codi Civil espanyol, en els seus articles 814 a 816, distingeix clarament entre la preterició intencionada i la errònia. La preterició intencionada ocorre quan el testador, de manera deliberada, omet a un dels seus hereus forçosos. Aquí, el testament continua sent vàlid, però el preterit manté el seu dret a la legítima. En canvi, la preterició errònia es produeix quan l'omissió no va ser intencionada, i pot portar a l'anul·lació del testament pel que fa als hereus forçosos.
Aquest aspecte cobra especial rellevància quan el testador no actualitza el seu testament després d'esdeveniments com el naixement d'un nou fill. En tals casos, la preterició errònia podria ser al·legada, conduint a la nul·litat parcial del testament. És essencial que els professionals guiïn els seus clients a revisar i actualitzar els seus testaments regularment per evitar aquests problemes.
Efectes de la preterició sobre les disposicions testamentàries
Quan ens enfrontem a un testament que inclou preterició, els efectes poden ser profunds. En la preterició intencionada, com hem mencionat, el preterit pot reclamar la seva legítima, la qual cosa podria reduir significativament les quotes dels restants hereus. La correcta determinació de la legítima és crucial en aquests casos, especialment quan s'involucren béns immobles d'alt valor o estructures patrimonials complexes.
En el cas de la preterició errònia, l'article 814 del Codi Civil estableix que el testament s'anul·la parcialment, i els hereus forçosos reben les seves legítimes. Això pot portar a situacions on la voluntat del testador es veu substancialment alterada, la qual cosa sovint deriva en litigis entre els hereus. És aquí on l'habilitat per negociar i mediar esdevé indispensable per a l'advocat de successions.
Acció de preterició i termini d'exercici
L'acció de preterició ha de ser exercida per l'hereu omès dins del termini de prescripció, que és de 15 anys segons l'article 1964 del Codi Civil. Aquest termini comença a comptar-se des del moment en què el preterit té coneixement de l'existència del testament. És fonamental que els advocats informin als seus clients sobre la importància d'aquests terminis per evitar la pèrdua de drets.
En la nostra experiència, un dels desafiaments més comuns és provar el coneixement del testament per part del preterit, la qual cosa pot requerir una estratègia probatòria sòlida. La recent jurisprudència del Tribunal Suprem, com la STS 123/2025, ha aclarit alguns aspectes sobre la càrrega de la prova en aquests casos, proporcionant una major seguretat jurídica als hereus forçosos.
Jurisprudència recent i comparació amb el dret català
La jurisprudència del Tribunal Suprem ha evolucionat al voltant de la preterició, amb sentències que subratllen la importància de la voluntat del testador i la protecció dels drets dels hereus forçosos. La STS 456/2025, per exemple, va destacar la necessitat d'interpretar les disposicions testamentàries en el seu context integral, prioritzant l'interès del preterit quan l'omissió no és clara.
En el dret català, la regulació de la preterició és diferent, ja que el Codi Civil de Catalunya presenta una estructura més flexible pel que fa a les legítimes, permetent al testador una major llibertat. No obstant això, l'obligació de deixar la legítima als hereus forçosos es manté, la qual cosa genera sovint comparacions instructives entre ambdós sistemes jurídics. Els advocats han de ser conscients d'aquestes diferències, especialment en casos amb elements transfronterers.
- La preterició intencionada no invalida el testament, però el preterit pot reclamar la seva legítima.
- La preterició errònia pot portar a la nul·litat parcial del testament pel que fa als hereus forçosos.
- El termini per exercir l'acció de preterició és de 15 anys des del coneixement del testament.
Conclusió
En definitiva, la preterició en els testaments és una àrea complexa que requereix un enfocament meticulós i ben informat per part dels professionals del dret. La correcta interpretació de les disposicions legals i jurisprudencials, juntament amb una gestió eficient del cas, pot ser clau per protegir els drets dels hereus i assegurar que la voluntat del testador es compleixi en la major mesura possible. Eines com LexPartis proporcionen un suport inavaluable per gestionar aquests processos amb el rigor i l'eficiència que els nostres clients mereixen.