La Llei 8/2021 ha introduït canvis significatius en l'àmbit de la protecció i assistència de les persones amb discapacitat, especialment pel que fa a la tutela i la curatela. Aquests canvis tenen un impacte directe en l'àmbit successori, afectant la capacitat per atorgar testament. Com a advocats especialitzats, hem de comprendre les implicacions de la capacitat natural enfront de la capacitat legal, i com el notari juga un paper crucial en la verificació d'aquesta capacitat. A més, l'ús de testimonis i els poders notarials preventius també es veuen modificats en aquest nou marc legal.
Capacitat natural versus capacitat legal
La reforma introduïda per la Llei 8/2021 posa el focus en la capacitat natural de les persones per realitzar actes jurídics, en lloc de la capacitat legal tradicionalment entesa. Això significa que, per atorgar testament, no és suficient tenir la majoria d'edat i no estar incapacitat, sinó que s'ha d'avaluar si la persona té la capacitat mental suficient en el moment de la signatura. Aquest canvi respon a un enfocament més inclusiu i respectuós amb la dignitat i autonomia de les persones amb discapacitat.
El Codi Civil, en el seu article 662, continua establint que poden testar tots aquells a qui la llei no ho prohibeixi expressament. No obstant això, la interpretació d'aquest article ha d'ajustar-se ara als principis de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que promou el reconeixement de la capacitat jurídica plena de totes les persones. En la nostra pràctica diària, ens trobem amb el repte de determinar quan una persona té la capacitat natural per testar, un tema que, sens dubte, genera controvèrsia i requereix una anàlisi cas per cas.
El paper del notari en la verificació de la capacitat
En el procés d'atorgament de testament, el notari exerceix un paper essencial com a garant de la legalitat de l'acte. Amb la nova normativa, el notari ha d'avaluar no només la capacitat legal, sinó també la capacitat natural del testador, cosa que implica un examen més subjectiu i detallat. Aquesta responsabilitat afegida requereix que el notari tingui un criteri ben fonamentat per determinar l'aptitud del testador, cosa que pot incloure, en alguns casos, la consulta amb experts mèdics o psicològics.
La jurisprudència recent del Tribunal Suprem, com la Sentència 414/2025, reforça la importància d'aquest paper del notari, destacant que qualsevol dubte raonable sobre la capacitat del testador ha de ser motiu suficient per no autoritzar el testament. La ratio decidendi d'aquesta sentència se centra en la protecció dels drets del testador, assegurant que la seva voluntat sigui expressada lliurement i conscientment.
Testament davant testimonis: quan és necessari?
L'ús de testimonis en l'atorgament de testament s'ha mantingut com una opció per a situacions on el notari tingui dubtes raonables sobre la capacitat del testador o quan el testador no pugui signar per si mateix. La normativa actual, recollida en l'article 701 del Codi Civil, permet aquesta modalitat, sempre que els testimonis compleixin amb els requisits legals d'imparcialitat i capacitat. La pràctica ens ensenya que l'ús de testimonis afegeix una capa de seguretat jurídica, tot i que també pot complicar el procés si es qüestiona la seva idoneïtat o imparcialitat en procediments judicials posteriors.
Els testaments atorgats davant testimonis han de ser gestionats amb especial cura. Un error en aquest aspecte podria donar lloc a la nul·litat del testament si es demostra que els testimonis no complien amb els requisits legals, tal com ha succeït en casos recents que han arribat als tribunals.
Poderes notarials preventius
Els poders notarials preventius ofereixen una eina valuosa per a les persones que anticipen una futura incapacitat. Aquests poders permeten designar una persona de confiança perquè actuï en nom de l'atorgant en un moment en què aquest ja no pugui fer-ho per si mateix. La Llei 8/2021 ha reforçat aquesta figura, promovent el seu ús com a part d'una planificació successòria integral que respecta la voluntat de l'atorgant.
En atorgar un poder notarial preventiu, és essencial que el professional assessori adequadament al client sobre les implicacions i límits d'aquest poder. La claredat en la redacció i la inclusió de clàusules específiques sobre les circumstàncies d'ús i les facultats atorgades són crucials per evitar conflictes futurs. En la pràctica, hem observat que aquests poders són especialment útils en casos de malalties degeneratives o quan s'anticipa una pèrdua progressiva de capacitats.
- Verificar la capacitat natural del testador mitjançant avaluació subjectiva.
- Considerar la consulta amb experts per a casos on la capacitat sigui dubtosa.
- Utilitzar testimonis només en situacions justificades i assegurar la seva idoneïtat.
Conclusió: adaptant la pràctica professional
L'evolució normativa ens obliga, com a professionals del dret, a adaptar les nostres pràctiques a la llum dels canvis introduïts per la Llei 8/2021. La capacitat per atorgar testament ja no és un concepte estàtic, sinó que requereix una avaluació dinàmica i contextualitzada. Eines com LexPartis poden ser de gran ajuda per gestionar aquests processos amb el rigor i l'eficiència necessaris, permetent-nos oferir als nostres clients un servei d'assessorament jurídic a l'altura de les noves exigències legals.