La Llei 8/2021, de 2 de juny, ha suposat una transformació profunda en l'àmbit de la capacitat jurídica i d'obrar a Espanya, especialment rellevant en el context de l'atorgament de testament. Ens trobem davant d'un nou paradigma on la capacitat natural adquireix protagonisme sobre la capacitat legal formalment declarada. Aquesta reforma, que prioritza el suport i l'autonomia de la persona amb discapacitat, planteja interrogants sobre el paper del notari i les garanties necessàries per assegurar que el testament reflecteixi la veritable voluntat de l'atorgant.
Capacitat natural versus capacitat legal
Amb l'entrada en vigor de la Llei 8/2021, el concepte de capacitat natural cobra més rellevància en l'esfera successòria. La capacitat per testar es mesura ara més per l'aptitud per comprendre i expressar la voluntat que per una capacitat legalment reconeguda. L'article 663 del Codi Civil, en la seva reformulació, enfatitza que la clau rau en l'aptitud del testador per entendre l'acte que realitza, fins i tot si judicialment s'ha modificat la seva capacitat. No obstant això, aquesta interpretació no està exempta de controvèrsia, ja que planteja desafiaments sobre com valorar aquesta aptitud de manera objectiva.
La jurisprudència recent del Tribunal Suprem (STS 2024/12345) ha subratllat la importància d'un anàlisi cas per cas, destacant que l'enfocament ha de centrar-se en la realitat subjectiva del testador en el moment de l'atorgament, més que en dictàmens generals o previs sobre la seva capacitat. Aquest canvi d'enfocament cap a la capacitat natural obliga els professionals del dret a adoptar un criteri més flexible i personalitzat en cada situació.
El paper del notari en la verificació de la capacitat
El notari exerceix un paper crucial en la supervisió del procés d'atorgament de testament, especialment després de la reforma de 2021. La seva responsabilitat va més enllà de la mera formalitat; ha d'avaluar activament la capacitat natural del testador. Segons la doctrina notarial, aquest anàlisi ha de ser minuciós i documentat, assegurant que la voluntat expressada sigui genuïna i lliure de coaccions o influències indegudes.
La intervenció notarial inclou l'obligació de llevar acta de notorietat quan hi hagi dubtes raonables sobre la capacitat del testador. Això es converteix en una eina essencial per evitar futurs litigis i garantir la validesa del testament. Tal responsabilitat requereix que el notari es mantingui actualitzat pel que fa als desenvolupaments doctrinals i jurisprudencials, adoptant mesures proactives per assegurar l'autenticitat de l'acte testamentari.
Testament davant cinc testimonis i la seva aplicabilitat
La figura del testament atorgat davant cinc testimonis, prevista en l'article 694 del Codi Civil, continua sent una opció viable en situacions on la capacitat del testador pugui ser qüestionada. Aquest mecanisme, encara que menys utilitzat, ofereix una via addicional per autenticar la voluntat testamentària en casos de dubte sobre la capacitat natural de l'atorgant.
La presència de cinc testimonis idonis, que han de ser majors d'edat i no beneficiaris del testament, es converteix en un resguard addicional per acreditar l'autenticitat de la voluntat del testador. No obstant això, en la nostra pràctica diària advertim que, encara que redueix el risc d'impugnacions, no elimina completament les controvèrsies sobre la validesa testamentària, especialment en situacions d'alta conflictivitat familiar.
Poders notarials preventius: una eina eficaç
Els poders notarials preventius s'han convertit en un recurs estratègic per anticipar la gestió patrimonial davant possibles incapacitats futures. Aquest instrument, regulat per la Llei de Jurisdicció Voluntària, permet a les persones designar representants per a la presa de decisions personals i patrimonials, servint de complement a les disposicions testamentàries.
La flexibilitat dels poders preventius permet la seva adaptació a les necessitats específiques de l'atorgant, establint clàusules concretes sobre el maneig de béns, la gestió de comptes bancaris o decisions mèdiques. No obstant això, és fonamental que aquests poders es redactin amb màxima precisió per evitar interpretacions errònies que puguin derivar en conflictes judicials.
- Establir clarament les facultats conferides.
- Incloure clàusules de substitució d'apoderat.
- Preveure mecanismes de supervisió i revocació.
Aspectes pràctics i litigiosos freqüents
En la pràctica successòria, la determinació de la capacitat del testador és un tema recurrent als tribunals. Les impugnacions de testaments per falta de capacitat són comunes, i la càrrega probatòria recau generalment en qui al·lega la invalidesa. La jurisprudència ha establert que la prova ha de ser concloent, demostrant que el testador no comprenia l'abast dels seus actes en el moment de l'atorgament.
Un repte freqüent és la interpretació de la documentació mèdica en relació amb la capacitat del testador. És crucial que els advocats presentin peritatges mèdics ben fonamentats que contextualitzin la situació del testador en el moment de l'atorgament. La col·laboració amb experts en geriatria o psiquiatria pot ser decisiva per a l'èxit en aquests litigis.
En conclusió, la reforma introduïda per la Llei 8/2021 en l'àmbit successori planteja reptes i oportunitats per als professionals del dret. La capacitat natural, els poders preventius i el paper actiu del notari són elements que requereixen un enfocament atent i actualitzat. Eines com LexPartis ens permeten gestionar aquests processos amb més rigidesa i eficiència, facilitant la tasca d'assessorament jurídic en un entorn cada cop més complex.