L'entrada en vigor de la Llei 8/2021, que reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica, ens planteja nous desafiaments en l'àmbit successori. La distinció ara més clara entre capacitat natural i capacitat legal, juntament amb el nou paper de la curatela, afecta directament a l'atorgament de testament. En la nostra pràctica diària, ens trobem amb la necessitat de reavaluar com aquestes figures incideixen en la voluntat testamentària i el rol del notari com a garant de la capacitat del testador.
Capacitat natural versus capacitat legal
La capacitat per testar tradicionalment s'ha entès des de la perspectiva de l'article 663 del Codi Civil, que exigeix que el testador estigui en el seu 'cabal judici'. La reforma introduïda per la Llei 8/2021 ressalta la importància de la capacitat natural, és a dir, l'aptitud de l'individu per comprendre i expressar la seva voluntat de manera conscient i deliberada. Això no obstant, genera una tensió amb la capacitat legal, que continua sent un requisit formal en la legislació espanyola.
La capacitat natural posa el focus en la comprensió del testador en el moment específic de l'atorgament. Aquí el notari juga un paper crucial, ja que el seu judici sobre la capacitat del testador pot ser determinant. No obstant això, què passa quan hi ha una mesura de suport com la curatela? La resposta no és senzilla i requereix d'una anàlisi pormenoritzada de cada cas, la qual cosa pot derivar en conflictes interpretatius.
El rol del notari en la verificació de la capacitat
El notari, com a fedatari públic, té la responsabilitat d'avaluar la capacitat del testador en el moment de l'atorgament del testament. Amb la reforma de 2021, aquesta responsabilitat s'ha intensificat, ja que la capacitat natural del testador ha de ser valorada de manera més rigorosa. Segons la normativa vigent, el notari ha d'assegurar-se que el testador comprèn l'abast de les seves disposicions testamentàries.
En situacions on existeixin dubtes raonables sobre la capacitat, el notari pot requerir la presència de cinc testimonis idonis, conforme a l'article 698 del Codi Civil. Aquest mecanisme no és nou, però la seva aplicació adquireix rellevància en el context actual, on la capacitat natural pot ser objecte de disputa. A més, el notari ha de documentar qualsevol mesura de suport que s'hagi implementat, com la curatela, la qual cosa afegeix una capa addicional de complexitat al procés.
Testament davant cinc testimonis
El recurs a testimonis en l'atorgament de testament és una eina que el notari pot utilitzar davant el dubte sobre la capacitat del testador. La normativa permet que, en cas de dubte, s'acudeixi a cinc testimonis idonis que puguin corroborar la capacitat natural del testador. Aquest procediment, encara que menys comú, es converteix en un salvavides en situacions on la capacitat jurídica del testador està en entredit.
La jurisprudència ha abordat casos on la presència de testimonis va ser determinant per a la validesa del testament. Per exemple, la Sentència del Tribunal Suprem de 2022 subratlla que, si bé no és un requisit general per a tots els testaments, la presència de testimonis pot ser crucial quan existeixen mesures de suport com la curatela. Aquest fallo reforça la importància de comprendre quan i com s'ha d'aplicar aquest recurs.
Poderes notarials preventius
Els poders notarials preventius són un instrument que permet a una persona preveure situacions d'incapacitat futura, delegant la gestió del seu patrimoni i decisions personals. Amb la reforma introduïda per la Llei 8/2021, la rellevància d'aquests poders ha augmentat, ja que ofereixen una solució flexible per gestionar el patrimoni de qui no pot realitzar aquestes funcions per si mateix.
És fonamental que aquests poders siguin atorgats quan l'atorgant té plena capacitat natural, la qual cosa ha de ser certificada pel notari. A més, han de reflectir amb claredat les facultats delegades i qualsevol condició específica que l'atorgant desitgi imposar. Això no només garanteix el compliment de la voluntat de l'atorgant, sinó que també proporciona un marc clar i legalment sustentat per a qui actua en el seu nom.
- Avaluar la capacitat natural del testador de manera exhaustiva.
- Considerar l'ús de testimonis davant qualsevol dubte sobre la capacitat.
- Documentar adequadament qualsevol mesura de suport existent.
Aspectes pràctics i litigiosos freqüents
En la pràctica, les disputes sobre la capacitat del testador són una àrea comuna de litigi. Els hereus poden qüestionar la validesa del testament al·legant manca de capacitat natural en el moment del seu atorgament. Aquí, la documentació notarial i la presència de testimonis poden ser decisives per a la defensa de la validesa del testament.
Un altre aspecte litigiós freqüent és la interpretació de la voluntat del testador quan existeixen mesures de suport. La manca de claredat en els poders notarials o en les disposicions testamentàries pot portar a conflictes entre els hereus i els curadors. En la nostra experiència, recomanem sempre una redacció precisa i detallada dels documents per evitar malentenduts i possibles litigis.
En conclusió, la Llei 8/2021 ens obliga a repensar la forma en què abordem la capacitat en l'atorgament de testament. Eines com LexPartis poden ser de gran ajuda per gestionar aquests processos de manera més rigorosa i eficient, assegurant que es respectin tant la legalitat com la voluntat del testador.