El procés de regularització d'herències no declarades o incorrectament declarades davant l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) i les Hisendes Autonòmiques és un tema de creixent rellevància en l'àmbit del dret successori. En la nostra pràctica diària, hem observat un nombre creixent de consultes respecte a la prescripció de l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD), així com a les conseqüències fiscals que afronten els hereus. Aquest article té com a fi desglossar el procediment administratiu i les possibles sancions, proporcionant un marc clar per abordar aquests casos amb rigor i efectivitat.
El marc normatiu de l'ISD
L'Impost sobre Successions i Donacions (ISD) està regulat a nivell estatal, tot i que la seva gestió correspon a les comunitats autònomes. És fonamental entendre que el termini general de prescripció de l'ISD és de quatre anys des del dia següent al venciment del termini reglamentari per presentar l'autoliquidació. No obstant això, aquest termini s'estén a deu anys per béns no declarats o incorrectament valorats, tal com estableix l'article 66 de la Llei General Tributària. Aquesta extensió és crucial, ja que permet a les autoritats fiscals actuar sobre béns que han romàs fora del radar durant un període significatiu.
L'article 122 de la Llei General Tributària introdueix la figura de la declaració extemporània, permetent als contribuents regularitzar la seva situació abans que l'Administració iniciï un procediment de comprovació. La presentació d'una declaració extemporània implica un recàrrec que varia segons el temps transcorregut des del final del termini voluntari, oscil·lant entre el 5% i el 20%, sense interessos de demora si es presenta abans que l'Administració requereixi el pagament.
Procediment de regularització
Quan es detecta la falta de declaració d'una herència, el procediment s'inicia generalment mitjançant una notificació de liquidació provisional. L'AEAT o la Hisenda Autonòmica corresponent emet aquesta notificació, detallant les discrepàncies trobades. En aquest punt, el contribuent té l'oportunitat de presentar al·legacions o documentació addicional que pugui mitigar el deute tributari o justificar l'omissió inicial.
És important destacar que durant el procediment inspector, existeix la possibilitat d'arribar a un acord amb l'Administració. Segons l'article 155 de la Llei General Tributària, els contribuents poden proposar un acord que, si és acceptat per l'Administració, podria reduir les sancions fins a un 50%. Aquesta opció és particularment avantatjosa en casos on l'omissió va ser involuntària o es pot demostrar bona fe en la regularització.
Sancions i recàrrecs aplicables
La falta de declaració o la declaració incorrecta d'una herència pot comportar sancions significatives. La base de la sanció es calcula sobre la quota tributària deixada d'ingressar, aplicant-se un percentatge que varia segons la gravetat i naturalesa de la infracció. D'acord amb l'article 191 de la Llei General Tributària, les sancions poden ser lleus, greus o molt greus, amb percentatges del 50%, 100% o fins i tot 150% sobre la quota.
A més, la normativa contempla la possibilitat de reducció de sancions si el contribuent accepta la liquidació proposada sense presentar recursos, disminuint potencialment la sanció en un 30%. Aquest incentiu busca fomentar la col·laboració amb l'Administració, permetent una resolució més àgil i menys gravosa per ambdues parts.
Casos pràctics i litigis freqüents
En la nostra experiència, un dels litigis més comuns sorgeix al voltant de la valoració dels béns immobles inclosos en l'herència. La jurisprudència del Tribunal Suprem ha establert que la valoració ha de ser objectiva i d'acord amb el valor de mercat, cosa que no sempre coincideix amb el valor catastral o el declarat pel contribuent. Sentències com la STS 362/2025 han reiterat que l'Administració ha de aportar proves sòlides per justificar qualsevol ajust en la valoració.
Un altre aspecte litigiós freqüent és el de les herències transfrontereres, on la residència del causant o dels hereus pot complicar la determinació de la legislació aplicable. Les recents directrius de la DGT han aclarit alguns d'aquests aspectes, però encara persisteixen zones grises que requereixen una anàlisi detallada de cada cas concret.
- Presentar la declaració extemporània abans de l'inici d'un procediment de comprovació per evitar interessos de demora.
- Considerar la possibilitat d'arribar a un acord amb l'Administració per reduir sancions.
- Analitzar detalladament la valoració de béns immobles per evitar ajustos fiscals.
En conclusió, la regularització fiscal d'herències no declarades requereix un enfocament meticulós i una comprensió clara de les normatives vigents. Eines com LexPartis són invaluables per als professionals, facilitant una gestió eficient i rigorosa d'aquests processos complexos, permetent-nos centrar-nos en oferir la millor assessoria als nostres clients.