En la nostra pràctica diària, ens trobem amb freqüència davant la necessitat d'assessorar els nostres clients sobre la regularització d'herències no declarades. La manca de declaració o errors en les mateixes poden tenir importants conseqüències fiscals. Més enllà de l'impacte econòmic immediat, el procediment de regularització davant l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) i les Hisendes Autonòmiques pot ser complex i requereix un profund coneixement tant de la normativa vigent com de les possibles estratègies de defensa. En aquest article, desglossarem el procés, les sancions aplicables i les oportunitats de negociació amb l'administració.
Prescripció i terminis de l'Impost sobre Successions i Donacions
L'Impost sobre Successions i Donacions (ISD) a Espanya està subjecte a un termini general de prescripció de quatre anys. Aquest termini comença a comptar-se des del dia en què finalitza el període reglamentari de presentació de la declaració, tal com estableix l'article 66 de la Llei General Tributària. No obstant això, quan es tracta de béns no declarats, la situació canvia dràsticament: el termini de prescripció s'amplia a deu anys. Aquesta ampliació té com a objectiu garantir que l'administració pugui perseguir la tributació de béns que, d'altra manera, quedarien fora del control fiscal.
En aquest context, és crucial per als professionals del dret successori estar al corrent de les últimes interpretacions doctrinals i jurisprudencials sobre la prescripció. La Sentència del Tribunal Suprem de 2023, per exemple, va subratllar la importància d'un enfocament rigorós en la identificació i valoració dels béns subjectes a l'impost, destacant que fins i tot errors menors poden reiniciar el còmput dels terminis de prescripció.
Recàrrecs per extemporaneïtat i sancions aplicables
Quan la declaració de l'ISD es presenta fora de termini, l'administració imposa recàrrecs per extemporaneïtat. Segons l'article 27 de la Llei General Tributària, aquests recàrrecs poden variar des del 5% fins al 20% de l'import a ingressar, depenent del temps transcorregut des de la finalització del termini reglamentari. A més, si la demora supera els dotze mesos, es devengen interessos de demora, la qual cosa incrementa encara més la càrrega econòmica sobre el contribuent.
Més enllà dels recàrrecs, les sancions poden ser especialment greus. La no presentació de la declaració o la presentació incorrecta pot considerar-se una infracció tributària, amb multes que oscil·len entre el 50% i el 150% de la quota defraudada. La jurisprudència recent ha tendit a aplicar aquestes sancions amb rigor, destacant la importància de la bona fe del contribuent i de les circumstàncies específiques del cas per modular les sancions, com es recull en diverses resolucions del TEAC de 2024.
El procediment de regularització davant l'AEAT i les Hisendes Autonòmiques
El camí cap a la regularització comença amb la presentació d'una declaració complementària o substitutiva. Aquesta intervenció pot ser voluntària o com a resposta a un requeriment d'informació de l'administració. En qualsevol cas, l'objectiu és corregir les omissions o inexactituds inicials. L'AEAT i les Hisendes Autonòmiques disposen de procediments específics per gestionar aquestes regularitzacions, cadascun amb les seves particularitats operatives.
Durant el procediment, és possible que s'iniciï una inspecció fiscal. Aquí, l'assessorament expert resulta crucial, ja que el contribuent pot negociar amb l'administració. La Llei General Tributària permet, sota certes condicions, assolir acords que poden reduir tant les quotes a ingressar com les sancions. Aquest aspecte negociador pot ser determinant en la resolució de casos complexos, especialment quan es tracta de regularitzar béns de difícil valoració o situats a l'estranger.
- Presentar la declaració complementària tan aviat com sigui possible per minimitzar recàrrecs.
- Revisar exhaustivament la declaració inicial per identificar tots els errors.
- Considerar la possibilitat d'un acord durant el procediment inspector.
Casos pràctics i controvèrsies freqüents
Un dels aspectes més complexos i litigiosos en la pràctica diària és la valoració de béns no declarats o mal valorats inicialment. Per exemple, en el cas d'immobles situats en diferents comunitats autònomes, les divergències en la normativa autonòmica poden donar lloc a diferències significatives en la base imposable de l'ISD. La Sentència del Tribunal Constitucional de 2024 va destacar la necessitat d'unificar criteris per evitar greuges comparatius entre contribuents de diferents regions.
A més, quan es tracta de béns situats a l'estranger, com comptes bancaris o inversions, la detecció i valoració poden complicar-se encara més. La Directiva de Cooperació Administrativa (DAC6) de la UE, implementada el 2025, ha reforçat els mecanismes d'intercanvi d'informació entre països, facilitant a les administracions tributàries la identificació d'aquests actius. No obstant això, l'aplicació d'aquests mecanismes no està exempta de controvèrsies, especialment pel que fa a la compatibilitat de normatives nacionals i internacionals.
La regularització fiscal d'herències no declarades és un procés tècnic i sovint complex que requereix un enfocament estratègic i detallat. En un entorn legal en constant canvi, comptar amb eines que facilitin la gestió eficient d'aquests procediments és essencial. Solucions com LexPartis permeten als professionals del dret optimitzar la gestió documental i el seguiment dels terminis, assegurant un assessorament precís i eficient per als nostres clients.