La valoració de béns en una herència constitueix un aspecte crucial tant per a la partició de la mateixa com per al compliment de les obligacions fiscals. En la nostra pràctica diària, sovint trobem que els criteris aplicables a cada àmbit—civil i fiscal—poden divergir, generant conflictes que han de ser gestionats amb precisió tècnica i estratègica. Aquest article explora aquests criteris, la seva aplicació i les estratègies per minimitzar les discrepàncies entre ambdós règims, amb especial atenció a la jurisprudència del Tribunal Suprem i les recents reformes legislatives.
Valoració a Efectes Civils
A efectes civils, la valoració dels béns en una herència es realitza principalment per a la partició de la mateixa entre els hereus. Segons el Codi Civil, els béns han de ser valorats conforme al seu valor de mercat en el moment de la partició (art. 1061 CC). Aquest criteri busca reflectir el valor real i actual dels béns, facilitant una distribució equitativa entre els hereus. No obstant això, sorgeix la qüestió de com determinar aquest valor de mercat de manera objectiva i consensuada entre les parts interessades.
En ocasions, la designació de perits independents pot oferir una solució adequada, encara que no exempta de costos i potencials controvèrsies. La jurisprudència ha insistit en la necessitat d'objectivitat en aquestes valoracions, com recull la Sentència del Tribunal Suprem del 19 de febrer de 2024, on s'assenyala la importància d'utilitzar criteris reconeguts i documentats per evitar impugnacions futures.
Valoració a Efectes Fiscals
En l'àmbit fiscal, el valor dels béns a efectes de l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD) és, conforme a la Llei 11/2021, el valor de mercat, definit aquest com el valor més probable pel qual podria vendre's el bé entre parts independents. Aquesta definició, encara que similar a la civil, inclou peculiaritats rellevants, com el valor de referència cadastral que s'aplica des de la mencionada llei, oferint un estàndard objectiu que pretén reduir la litigiositat.
No obstant això, l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) conserva la facultat de comprovar el valor declarat pels contribuents, cosa que pot donar lloc a discrepàncies significatives. Segons la Sentència del Tribunal Suprem del 25 de març de 2025, l'AEAT ha de justificar adequadament qualsevol ajust, basant-se en mètodes de valoració reconeguts. Això limita la discrecionalitat de l'òrgan tributari i protegeix els drets del contribuent.
Comprovació de Valors i Taxació Pericial Contradictòria
Quan l'AEAT discrepa del valor declarat, inicia una comprovació de valors que pot ser impugnada mitjançant taxació pericial contradictòria. Aquest procediment permet al contribuent presentar un informe pericial que contrareste el valor establert per l'administració. La clau aquí és l'elecció d'un perit qualificat la metodologia del qual sigui sòlida i estigui ben documentada.
El Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) ha subratllat en resolucions de 2025 la importància que els informes pericials estiguin fonamentats en criteris objectius i no simplement en estimacions subjectives. En la nostra experiència, un informe ben elaborat pot inclinar la balança a favor del contribuent, evitant costosos litigis posteriors.
Estratègies per Minimitzar Diferències
Per minimitzar les diferències entre les valoracions civils i fiscals, és essencial adoptar una estratègia proactiva des de l'inici del procediment successori. En primer lloc, la coherència i documentació exhaustiva són fonamentals. Els informes de valoració han de ser consistents i basar-se en dades verificables.
Així mateix, és recomanable anticipar-se a possibles comprovacions fiscals mitjançant la preparació de documentació addicional que justifiqui el valor assignat a cada bé. La comunicació primerenca i transparent amb els hereus també pot prevenir conflictes en la partició, alineant expectatives des d'un primer moment.
- Documentar exhaustivament els valors de mercat utilitzats.
- Utilitzar perits reconeguts per recolzar les valoracions.
- Preparar informes pericials sòlids en cas de discrepàncies amb l'AEAT.
En conclusió, la correcta valoració de béns en una herència és un procés que requereix precisió i estratègia. Les eines de gestió com LexPartis poden ser de gran ajuda per als professionals, permetent una administració més rigorosa i eficient d'aquests complexos processos successoris.