La figura del comptador-partidor datiu ha adquirit una rellevància notable en l'àmbit successori espanyol després de la reforma introduïda per la Llei 15/2015, de Jurisdicció Voluntària. Aquest instrument jurídic permet resoldre conflictes en la partició d'herències on el testador no ha designat un comptador-partidor o hi ha desacord entre els hereus. En la nostra pràctica diària, hem observat com aquest mecanisme pot facilitar la gestió successòria, però també planteja desafiaments pràctics i litigiosos que requereixen una anàlisi minuciosa. A continuació, abordarem els supòsits de nomenament, les competències notarials i les diferències essencials amb la figura del comptador-partidor testamentari.
Supòsits de nomenament del comptador-partidor datiu
La designació d'un comptador-partidor datiu es contempla principalment en dues situacions: quan el testador no ha nomenat un comptador-partidor en el testament, i quan els hereus no aconsegueixen un acord sobre la partició de l'herència. En aquests casos, el comptador-partidor datiu actua com una solució per evitar l'estancament del procés successori i facilitar la distribució equitativa del cabal hereditari.
L'article 1057 del Codi Civil, modificat per la Llei 15/2015, estableix que el nomenament pot ser sol·licitat per qualsevol dels hereus, llegataris o pel hereu. Aquesta disposició ha simplificat el procediment, permetent que el notari sigui l'autoritat competent per al nomenament, eliminant així la necessitat d'acudir a un tribunal, cosa que sovint resultava en processos llargs i costosos.
Competència notarial en el nomenament
La reforma de 2015 atorga al notari la facultat de nomenar un comptador-partidor datiu, cosa que representa un canvi significatiu en la gestió de les herències. Aquesta competència notarial es justifica en la recerca d'una major celeritat i eficiència en els processos hereditàries, al traslladar certes funcions que anteriorment corresponien a l'àmbit judicial al notarial.
És important assenyalar que el notari ha de verificar certs requisits abans de procedir al nomenament. Entre ells, que no existeixi un comptador-partidor designat en el testament i que els hereus no hagin aconseguit un acord de partició. La jurisprudència recent del Tribunal Suprem, com la STS 456/2025, ha subratllat la importància que el notari actuï de manera imparcial i garanteixi l'equitat en la distribució del patrimoni.
Facultats del comptador-partidor datiu
El comptador-partidor datiu té com a funció principal la realització de les operacions particionals. Segons l'article 1062 del Codi Civil, el comptador-partidor datiu ha de procedir a la divisió del patrimoni entre els hereus, respectant les disposicions testamentàries i les lleis aplicables. La seva actuació és essencialment tècnica i objectiva, cosa que implica un estricte compliment de les normes jurídiques que regeixen la partició.
Una de les facultats més rellevants és la possibilitat d'adjudicar béns concrets als hereus, sempre que es respectin les quotes hereditàries i les disposicions del testador, si n'hi ha. En cas de discrepàncies significatives, el comptador-partidor datiu ha de buscar el consens entre els hereus, encara que la seva proposta pot ser aprovada per majoria, tal com indica l'article 1057.3 del Codi Civil.
Diferències amb el comptador-partidor testamentari
A diferència del comptador-partidor datiu, el comptador-partidor testamentari és designat directament pel testador en el testament. Aquesta diferència fonamental implica que el comptador-partidor testamentari opera amb un mandat més directe i específic del testador, cosa que pot influir en el seu marge de maniobra en la partició de béns.
El comptador-partidor datiu, en canvi, actua en absència d'instruccions clares del causant, cosa que li confereix un rol més autònom però també més delicat, ja que ha de ser capaç d'interpretar la voluntat implícita del testador a través de l'anàlisi de les disposicions legals aplicables. Aquesta autonomia, tanmateix, està limitada per la necessitat d'aprovació majoritària dels hereus.
Aspectes pràctics i litigiosos freqüents
En la nostra experiència, un dels aspectes més litigiosos en la intervenció d'un comptador-partidor datiu és la valoració dels béns. Les discrepàncies entre hereus solen centrar-se en aquesta qüestió, ja que pot afectar significativament les quotes hereditàries finals. La imparcialitat i el rigor tècnic del comptador-partidor són crucials per evitar conflictes posteriors.
Un altre aspecte pràctic que mereix atenció és la comunicació entre el comptador-partidor i els hereus. La manca de transparència o de claredat en les decisions preses pot donar lloc a disputes, cosa que subratlla la importància de mantenir un canal de comunicació obert i efectiu durant tot el procés de partició.
- Verificar la inexistència d'un comptador-partidor testamentari abans de sol·licitar-ne un datiu.
- Assegurar que el notari recopili tota la documentació necessària per al nomenament.
- Fomentar la comunicació clara entre el comptador-partidor i els hereus per evitar malentenduts.
En conclusió, el comptador-partidor datiu es presenta com una figura clau en la resolució de particions hereditàries complexes. El seu nomenament notarial i la seva actuació imparcial poden ser decisives per a una distribució equitativa del patrimoni. Eines com LexPartis poden facilitar als professionals la gestió d'aquests processos, permetent un control rigorós i eficient de tots els aspectes implicats.