En l'àmbit del dret successori, la figura del contador-partidor datiu ha adquirit una rellevància significativa després de la reforma introduïda per la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de Jurisdicció Voluntària. Aquesta figura, que permet resoldre situacions d'estancament en la partició hereditària, és especialment útil quan no s'ha designat un contador-partidor en el testament, o quan els hereus no aconsegueixen un acord sobre la partició dels béns. En la nostra pràctica diària, hem observat com la intervenció notarial en aquests procediments ha facilitat la resolució de conflictes, atorgant una major celeritat i eficàcia al procés successori.
Nomenament del contador-partidor datiu
El nomenament del contador-partidor datiu es produeix en aquells casos en què el testador no ha designat un contador-partidor en el seu testament, o bé quan el designat no pot o no vol acceptar el càrrec. En aquests supòsits, la Llei 15/2015 atorga al notari la competència per procedir a la seva designació, tal com estableix l'article 1057 del Codi Civil. Aquest procediment notarial és ràpid i senzill, i ofereix una solució efectiva per evitar bloquejos en la partició de l'herència.
En situacions de desacord entre hereus sobre la partició, el notari pot intervenir a sol·licitud d'almenys un dels hereus que representi, almenys, el 50% de la massa hereditària. Aquesta sol·licitud ha d'anar acompanyada de la prova del desacord i de la identitat de tots els interessats. La intervenció notarial en aquest context s'ha consolidat com un mecanisme àgil, que evita el recurs a la via judicial, oferint una solució més econòmica i menys traumàtica per a les parts implicades.
Competències i facultats del contador-partidor datiu
El contador-partidor datiu, un cop nomenat, compta amb àmplies facultats per procedir a la partició de l'herència. La seva funció principal és l'elaboració del quadern particional, detallant l'adjudicació de béns, drets i obligacions als hereus. La reforma de la Llei 15/2015 ha clarificat el seu paper, permetent-li actuar de manera autònoma, sempre dins dels límits establerts per la normativa aplicable i respectant la voluntat del testador en la mesura del possible.
Cal destacar que, encara que el contador-partidor datiu posseeix certa autonomia, la seva actuació està subjecta a l'aprovació d'almenys la majoria dels hereus, tal com estipula l'article 1057 del Codi Civil. Aquest requisit d'aprovació busca equilibrar la necessitat de resoldre el procés sense dilacions innecessàries, amb la necessària protecció dels drets dels hereus. En la pràctica, aquest mecanisme ha resultat efectiu per evitar impugnacions posteriors, encara que no està exempt de controvèrsies quan les parts no aconsegueixen aquest consens.
Diferències amb el contador-partidor testamentari
És fonamental distingir entre el contador-partidor datiu i el contador-partidor testamentari, la designació i funcions dels quals poden semblar similars, però presenten diferències notables. Mentre que el contador-partidor testamentari és designat directament pel testador en el testament, el datiu és nomenat per intervenció notarial en absència de designació testamentària o en cas de conflicte.
Un aspecte clau és que el contador-partidor testamentari actua conforme al mandat directe del testador, la qual cosa li confereix una autoritat derivada de la voluntat expressa del causant. Per contra, el contador-partidor datiu ha d'obtenir l'aprovació de la majoria dels hereus per validar les seves decisions, la qual cosa pot limitar en certa mesura la seva capacitat d'actuació. Aquesta diferència subratlla la importància d'una correcta planificació testamentària per evitar conflictes futurs.
Aspectes pràctics i litigiosos freqüents
En la nostra experiència, un dels aspectes més litigiosos en la pràctica del contador-partidor datiu és la impugnació de les seves decisions per part dels hereus disconformes. Les impugnacions solen basar-se en al·legacions de parcialitat o incompliment de la normativa, la qual cosa pot donar lloc a prolongats procediments judicials. No obstant això, la jurisprudència recent del Tribunal Suprem ha reforçat la presumpció de validesa de les actuacions del contador-partidor datiu, sempre que s'hagin respectat els procediments legals establerts.
Un fallo rellevant és la sentència del Tribunal Suprem de 2024, que reafirma la necessitat que les impugnacions es fonamentin en irregularitats procedimentals clares, evitant així l'abús del dret per part d'hereus que busquen retardar la partició. Aquesta doctrina busca protegir el procés successori de maniobres dilatòries, assegurant que la intervenció del contador-partidor datiu compleixi el seu objectiu d'eficiència i equitat.
- El notari ha de comprovar la falta de designació testamentària abans de nomenar un contador-partidor datiu.
- El contador-partidor datiu ha d'actuar amb imparcialitat i documentar cada pas del procés particional.
- Els hereus poden impugnar l'actuació del contador-partidor datiu si detecten irregularitats procedimentals.
En conclusió, el contador-partidor datiu representa una eina valuosa per agilitzar i facilitar la partició d'herències en situacions de desacord o manca de designació testamentària. Eines com LexPartis permeten als professionals del dret successori gestionar aquests processos amb més rigor i eficiència, assegurant un compliment precís de la normativa vigent i una documentació exhaustiva de cada pas del procés.